"Si vols viure bo i sa, deixa lo que pugues fer avui per demà".
Aquesta seria la frase que definiria a la perfecció a aquest dolçainer de La Plana, tranquil i anàrquic.
Raül Forcadell, més conegut com a 'raület', va nàixer el 18 d'abril de 1978 a Castelló de la Plana, fill d'una llarga tradició de 'castelloneros de soca' i d'una immigrant catalana. Des de ben xicotet, ja se'l veien bones formes per a la música,
afició que va ser animada pels seus pares, els quals eren neòfits en la matèria musical.
Als 11 anys comença a apendre a tocar la dolçaina a mans del mestre Félix García Tauste enamorat del so d'aquest instrument que va descobrir al Pregó de les Festes de la Magdalena.
Al poc de temps, al 1991, deixa les classes i passa a ser un dels socis fundadors de la Colla de Dolçainers i Tabaleters 'El Fadrí' de Castelló, la qual passa a dirigir amb només 14 anys per les seues aptituds i facilitat per tocar l'instrument.
A l'estiu de 1994, coincidint amb el Sexenni de Morella, deixa la Colla 'El Fadrí' per incorporar-se a la Colla de Dolçainers i Tabaleters de Castelló, on començar a exercir la tasca de dolçainer solista i s'especialitza en segones veus i carències.
És en aquesta època quan comença la seua faceta de compositor; composa i arranja moltes peces per a la colla. També aprén a tocar el saxo alt, de forma autodidacta, com tots els instruments que toca (raület només ha xafat el conservatori o escoles de música llogat per anar a tocar).
Al 1996 deixa Castelló i va a viure a Ciutadella de Menorca per motius familiars; aprofita aquest fet per 'empapar-se' de la música de Ses Illes i per apendre a tocar 'sa guiterra'. Al 1997, al finalitzar el servei militar a Cartagena (on també estudia els balls típics i les melodies tradicionals), torna a Castelló i reprén la seua tasca d'investigació musical.
Poc després ingressa al grup de ball 'Ramell', on fa la tasca de dolçainer i de guitarra a la rondalla, a més de la faena d'investigació de balls a punt de perdres al País Valencià. Ingressa també a l'Associació de Dansants del Corpus de Castelló, on composa el Ball dels Degollaors, que no tenia música.
A l'estiu de 1998, en festes d'Atzeneta, on havia anat a tocar amb la Banda, coincideix amb Paco Magnieto, qui li proposa el crear un nou grup a Castelló, amb una selecció de dolçainers i percussionistes de diversos col·lectius. Raület no dubta a dir que sí, i és així com es crea l'Agrupació Musical DiT -dolçaina i tabal- (cal aclarir que el DiT ja existia amb eixe nom, però no com a agrupació estable, sinó com a 'Paco Magnieto & friends').
I és així com la nit del 3 d'octubre de 1998, a la Plaça Major de Castelló, té lloc la primera actuació del DiT, compartint escenari amb el mític grup valencià Al-Tall. És a partir d'aquesta data quan el DiT passa a tindre components fixos.
Al 1999 col·labora en el seu primer treball discogràfic: 'Ball de Plaça - Tocates per a dolçaina i tabal', un treball tret per la Colla de Dolçainers i Tabaleters de Castelló on es recopilen balls típics dels pobles de Castelló.
L'any 2000 deixa la Colla de Dolçainers per dedicar-se més exadustivament a la investigació de la dolçaina; nous estils, nous sons, noves tècniques, etc. Però no deixa l'agrupació musical DiT, on continua la seua tasca de compositor i els seus estudis amb grups i dolçainers de València i Alacant. Ahí comença el seu 'peregrinatge' per les nostres comarques, per l'estat espanyol i per nacions estranjeres amb diversos col·lectius (DiT, Ramell, Moros de l'Alqueria, Grup Castelló, el Club de la Dolçaina, ...).
És a l'any 2002 quan eix al carrer altre treball discogràfic on es pot sentir la dolçaina d'aquest intèrpret: '1981-2000 Vint anys de dolçaina i tabal a Castelló' és una recopilació de peces on col·laboren tots els grups i colles de Castelló per rendir-li un homenatge al nostre instrument. Raület, com no, col·labora amb el DiT, i dels tres temes que registren, un es adaptació seua: La Bolaoret, un pas-doble humorístic amb diverses melodies típiques de la capital de La Plana enrevessades.
Al mateix temps, actua a l'estiu amb La Inestable dins del DiT, a la Plaça Major de Castelló.
Un any després, al 2003, presta la seua dolçaina per al segon treball de l'harmonicista Jose Galindo: 'Buenavista Boulevard', juntament amb Kepa Junkera, Javier Ruibal, Guillermo McGill, Big Mama, Manolo Brancal i d'altres. És en eixe any també quan s'estrena amb l'obra 'Aljama'
-l'obra per a dolçaina considerada com de màxima dificultat-, de Ferrer Ferran, amb la Unió Musical Lira Borriolenca -dirigida per En Josep Miquel Martínez Giménez-, en un acte en Commenmoració a la Música Valenciana.
A l'estiu, dins del marc del MUSICAT a Algemesí, es presenta amb el DiT al II Premi d'Interpretació per a Dolçaina - Secció Grups 'Ciutat d'Algemesí', on reben una Menció d'Honor.
I a l'any següent eix al carrer el seu primer treball com a solista-compositor: 'Cançons de Tramús - Renovant la música de Festa', un encàrrec de l'ajuntament als quatre compositors de més renom al món del folk a Castelló, juntament amb cinc lletraferits també de la ciutat. En aquest treball composa tres temes; un per a grup de dolçaines i percussió i dos amb grup folk (on s'estrena com a cantant), i se'l pot sentir en sis dels onze temes, col·laborant amb altres compositors. Aquest treball es va presentar el 24 de març a la Plaça Major de Castelló amb un concert, al marc de la III Mostra de Música Tradicional, dins dels actes per a la Magdalena2004.
En l'actualitat està treballant en una auto-monografia, i espera que vorà la llum en un temps no molt llunyà.